A l'àlbum tindrà un lloc i una mida preferent. Enrere queda ja el pastís, el banquet, la cerimònia, els nervis previs... I ara, ja està. Ens envaeix la alegria, el relaxament i, perquè no? una disbauxa controlada. Estem de festa i s'ha de notar.
Fa només unes hores, tant nuvi com núvia donaven amb l'ajut dels més propers, els darrers retocs al maquillatge, pentinat, vestit, els botons de puny, la corbata, les flors, les sabates...
- On son els anells? Qui els té?. Tot ha d'estar a punt.
Van arribant familiars. Tot son petons, xocs de mans, felicitacions... i mirades al rellotge. Anem be de temps?
Mentrestant vaig fent fotografies, i per difícil que sigui intentant passar el més desapercebut possible. Només de tant en tant alguna discreta indicació.
Els convidats llueixen vestits triats especialment per a l'ocasió. No falten les mirades d'admiració ni -més dissimulades- de crítica. Som humans!
A la cerimònia soc només un documentalista. Sense interferir gens i amb la millor estètica que sigui capaç de mostrar, he de documentar amb imatges el que està passant. I quan s'acaba, esclat d'alegria. Ja està! S'han acabat els nervis. A partir d'ara, a gaudir tothom de la festa.
Ara si que la parella i jo ens despistarem una estona per fer alguna foto més preparada. Sense la pressió del rellotge vull immortalitzar el moment. En poques ocasions estarem amb les cares tan lluents i alegres com avui. Com ara. I m'agrada que sigui visible a les fotos l'amor que la parella es té i que acaba d'oficialitzar.
Ja només queda el banquet. Com som!. Tot ho celebrem menjant! Us hi heu fixat?
D'aquí a uns dies, els nuvis vindran a recollir el seu àlbum. Per a mi és un moment màgic. Ells a un costat de la taula. Jo a l'altre. Els hi vaig girant les pàgines i miro les cares que fan. És el més gratificant de la meva feina. I el meu agraïment per la confiança que m'han donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada